Marzo 29, 2008...5:59 am
Tertulia en e-noticies.
·
“Barcelona tiene también un ‘déficit històric i un deure pendent’ con las víctimas de las checas”. Sigue en Artículos.
·
Acuse de recibo
Trallero i Ferrusola
“La meva resposta al senyor Pous i Culí, que es refereix als articles de Ferrusola i Trallero, és que, com a estrangera que fa trenta anys que visc a Catalunya, vull fer-li una objecció. Diu que és potser un foraster respectat o un català més si s´adopta la llengua. Ni del tot l´un ni l´altre.
Vaig venir a viure en aquest país per matrimoni amb un català. Des del principi vaig fer l´esforç d´adoptar llengua i tradicions catalanes com a meves. La meva sorpresa va ser quan vaig anar comprenent que mai era acceptada com “una de les nostres”, sinó com una curiositat graciosa, que sí parla català, però… El prejudici sempre ha estat present a les primeres de canvi, sigui en temes econòmics, professionals, i fins i tot familiars. Puc dir-li que he estat personalment perjudicada. Casa nostra es converteix a vegades en cosa nostra.
La comoditat i les garanties del món civilitzat a què es refereix no sempre són de llarga volada. Depèn de si el país d´origen interessa per a l´imaginari de país triat per gent millor, o no. I, sincerament, als catalans no els acaba d´agradar que els de fora parlin la seva llengua, ho viuen com si el més diferencial que tenen, el que els identifica, es diluís.
Trallero ha fet de mirall, i ha mostrat que no sempre som tan guapos com creiem. No sabria si demanar-li a Ferrusola, senyora de casa seva, com diu el lector, el seu silenci (encara que fos molest per a ella, resultaria més cristià), en nom d´una convivència pacífica (les guerres d´Europa ja han mostrat el que donen els nacionalismes), o les seves expressions en veu ben alta, així els seus electors sabrien el peu que calcen de debò.
Segur que molts continuarien votant el mateix, i és això el que denuncia Trallero.”
Camelia Martí Ippoliti, “ Cartas de los lectores”, La Vanguardia, 28 de marzo del 2008.
·
Dos incorporaciones a la voz CHARNEGO, en Epónimos.
“Para obtener sus últimos y acrecidos votos, los dirigentes del PSC no le han hecho ascos durante la campaña a la presencia de Felipe González (que no habla catalán ni en la intimidad) y se han subido gozosos a ese carro y a otros carros españolistas con el fin de atraer hacia las urnas y hacia sí mismos a un electorado charnego, castellano-hablante y con fuertes raíces andaluzas”.
Leave a Reply