Pero había, eso sí, por decirlo de algún modo un cierto valor añadido. La chica agredida, la víctima, resultó ser un inmigrante ecuatoriano. El oxímorón víctima/inmigrante tampoco convertía lo sucedido, por derecho propio, en sí mismo en noticia. Las agresiones a inmigrantes, no constituían tampoco ninguna novedad, están a la orden del día. Hay cifras, datos, guarismos. Es España se producen al año unos 4.000 ataques xenófobos, uno de cada cuatro inmigrantes reconoce haberlos sufrido. ¿Dónde está pues la noticia el 7 de octubre?
De hecho también podía suceder lo contrario como pone de manifiesto esta “Carta de los lectores”:
“L’immigrant agressor
Els que viatjàvem al darrer vagó del metro que va sortir de Palau Reial a les 18.15 h en direcció Canyelles el passat divendres no esperàvem que l´esbroncada d´uns passatgers a un jove magribí que va encendre una cigarreta dins del tren pogués acabar-se en un enfrontament amb navalla. Quan un segon jove, no sabria dir si d´origen nord-africà o sudamericà, va cridar-li l´atenció amb educació i respecte, el primer es va violentar i li va faltar temps per posar-se un casc de moto i treure una navalla, que dirigia agressivament cap a qualsevol punt vital del segon. El pànic va ser absolut durant els horribles minuts entre una parada i la següent. Mentre alguns malbuscàvem l´alarma i encaràvem el dilema d´enfrontar-nos o fugir, un home argentí i el segon jove van aconseguir subjectar el primer noi després d´una terrible lluita amb ell, que, fora de si, buscava rabiosament on clavar la seva arma. El metro es va aturar a Espanya amb el lleu so d´ una alarma de fons. Els minuts es van fer hores esperant que algun agent de seguretat intervingués, mentre alguns passatgers intentàvem evitar que pugés més gent al vagó i cridàvem que s´avisés la policia, els vigilants, qui fos. Per sorpresa de tots, i mentre aconseguíem treure la navalla de la mà del noi, una dona amb uniforme de TMB va entrar al vagó simplement per tornar a collocar la palanca de l´alarma en la seva posició original, ignorant l´escena que tenia al davant i fugint immediatament. L´ única resposta que vam rebre per part d?aquesta persona va ser que ja havien avisat. Què se suposava que havíem de fer en aquesta situació els passatgers del vagó? Deturar l´home (com estàvem fent) amb els nostres mitjans, improvisats, arriscats, instintius? Tot i haver insistit a crits que calia la intervenció immediata de la policia per detenir el jove, se´ns va ignorar totalment, de manera que vist això i enmig de l´enrenou de la situació el jove va fugir, no sense amenaçar-nos. Per sorpresa de tots, el tren va arrencar, com si res no hagués passat. Algunes persones, encara humanes, i amb el cor encara accelerat, vam donar les gràcies als dos homes que es van arriscar per la resta. A la següent parada, un senyor ignorant que acabava de pujar i a qui havien explicat el que havia succeït, maldeia de sobte dels immigrants, mentre els dos únics que havien actuat aguantaven estoicament els seus insults. Paradoxalment, la imatge predominant ha estat la d´un jove immigrant que ataca amb una navalla un passatger, però gairebé ningú recordarà la imatge de les dues persones que es van enfrontar per la resta, justament d´altres orígens”.
[Fuente: 3 de marzo del 2008]”
Escribe un comentario