Se llego a una especie de vergonzoso “pacto del capo”, gracias al cual los golpistas del 23-F salieron incólumes deslizándose por las ventanas del Congreso, un supuesto acuerdo. “Ante este conflicto, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya apeló ayer a la responsabilidad de autoridades, empresas y medios de comunicación para dar la máxima información sobre lo sucedido en el Carmel “desde el respeto a las víctimas y el servicio del derecho a la información de la ciudadanía”. Por otra parte, Generalitat, Ayuntamiento de Barcelona y el Col·legi de Periodistes de Catalunya acordaron ayer tarde que los medios de comunicación “podrán acceder a las reuniones informativas que convoque la administración” para los vecinos “con la única limitación” de que éstos “decidan explícitamente lo contrario”.El acuerdo establece que los medios deben poder trabajar en la zona restringida, aunque “la seguridad obliga a que los criterios de acceso se actualicen día a día”. En cuanto a los hoteles en que residen los vecinos desalojados, el acuerdo los define como “residencia provisional y privada” de los afectados, por lo que “la única limitación” al acceso de los medios es que se opongan los establecimientos o los vecinos mismos”. [Fuente “La Vanguardia” 10 de febrero del 2005]”
Pero con el Carmel existía la percepción, la clara percepción, de que uno de los derechos cívicos más costosos de lograr, estaba efectivamente en peligro en Catalunya. Esta idea estaba arraigada entre amplios sectores los profesionales de la información. ,
El 13 de febrero “La Vanguardia” publicaba la carta de una lectora, con el título Carmel: Govern i mitjans:
“Sóc periodista de TV3 i, durant molts anys, he estat reportera al carrer. Aquests dies visc amb tristesa la polèmica creada per la nota que el Departament de l’Oficina de Comunicació del Govern va enviar el 8 de febrer a tots els mitjans, en la qual es restringia l’accés dels periodistes al barri del Carmel “per motius de seguretat”, i que assegurava que es lliurarien imatges filmades per una agència de notícies “quan hi hagués un fet noticiable” –se suposava que era el Govern qui determinaria el fet noticiable–. Aquesta nota és inacceptable.Primer, perquè només els periodistes podem determinar quins fets dels que es produeixen en qualsevol esdeveniment són “noticiables” o no. Ni el Govern ni el Col·legi de Periodistes es poden atribuir aquesta facultat. Segon, adduir que les restriccions s’han de fer per “preservar la seguretat” dels periodistes o, inclús, per preservar la intimitat dels veïns, són raons fal·laces. Els veïns no necessiten que ningú els tuteli. La defensa del periodista, en aquests casos, no ha de venir del Govern ni del col·legi, sinó que el periodista ha d’esmentar, en la seva crònica, la restricció a la qual ha estat sotmès. A més, en el cas del Carmel, les restriccions d’accés a la zona afectada només han estat vigents pels periodistes, però no han influït per a res en les successives visites dels polítics.El cap de l’Oficina de Comunicació del Govern, Enric Marín, ha demanat excuses per aquesta nota. Però el cas és que això ha succeït i ens hauria de fer reflexionar a tots: autoritats, mitjans de comunicació i ciutadans.
EVA MINTENIG Periodista dels serveis informatius de TV3 Barcelona”
1 comentario
Marzo 18, 2008 a las 1:00 am
Trallero desgraciat!!! És increïble com encara et paguen per dir ximpleries
Escribe un comentario