Cuatro años antes. El 4 de enero del 2004 Victor Alexandre, en El cas Carod, trata de explicarnos lo sucedido.
“Francesc Mauri en el Catalunya Matí de Catalunya Ràdio ha pronosticat domini del sol a la Catalunya del Nord i una temperatura de 9 graus. Carod l´escolta mentre s´afaita amb la navalla. Està content perquè, encara que no condueix, no li agrada vitajar amb pluja i avui diumenge ha d´anar al nord del país” [Pág. 73] Un verdadero exhibicionismo, casi puntilloso, un alarde por el detalle, al que solo le falta darnos la marca del jabón de afeitar que utiliza el líder republicano para hacernos creíble la escena. Hay una simple anomalía, que hecha al traste con tanto esforzado verismo. Los domingos Catalunya Radio no ha emitido nunca el programa Catalunya Matí. Lástima.
Prosigue. “De fet, no s´aturen enlloc, ni tan sols per anar al servei. Cosa, per cert, que farà que el viatje se´ls faci mes llarg” [Pág. 78] La continencia urinaria elevada a la categoría de merito, del “todo por la Patria”. Por fin Carod y su acompañante llegan al lugar de la cita.
“Es Carod qui parla.
-El doctor Livingstone, supongo…
-Mucho gusto –respon l´home afablemente- Suban, les mostraré el lago Tanganica” [Pág. 79].
Una verdadera hemorragia de imaginación hasta dar con la contraseña. Nunca hay que enseñar ni el culo ni la cartera, ni siquiera en el trance de hacer historia.
“L´espanyol es la llengua vehicular de la reunió”. Un triunfo sin precedentes de España. Al menos Telesforo Monzón y Macià utilizaron un intérprete para entenderse. Nada es lo mismo.
·
Acuse de recibo
Benvolgut Sr. Trallero.
acabo d’enviar una breu carta al director sobre el comentari a l’acte d’investidura de Ferran Adrià com doctor honoris causa per la UB. No en repetiré els arguments que uso allà. Em va tocar a mi fer el discurs de presentació.
A part de la carta, i resumint la meva opinió, puc coïncidir en el 60% de l’article. Jo no he anat mai a un restaurant amb estrella, simplement per motius “morals”: no em sembla correcte gastar massa diners en el menjar. Però també considero que Ferran Adrià ha innovat en el seu camp usant explícitament la ciència, i això és el que es va valorar per part de la UB.
A la carta al director no ho dic, però considero improcedent -salvant totes les distàncies- la comparació amb Mario Conde. Allà la Universidad Complutense de Madrid sí que va “passar el platet” i va obtenir ajuts importants econòmics.
El convido sincerament a llegir els discursos de Ferran Adrià i meu de presentació, on hi ha els arguments bàsics de la investidura. Al marge d’això, la universitat catalana més gran i més antiga i que té gran quantitat de recerca i professors especialitzats en ciència i tecnologia dels aliments és normal que es vinculi acadèmicament a Ferran Adrià, líder en la seva activitat, al marge de la consideració que et mereixi l’activitat. Per cert, innovar en cuina fa molts segles que es fa: el primer que va fer una croqueta o un bunyol de bacallà el devien considerar boig , com ara el que fa una sferificació o un aire de pastanaga.
Pel que fa a la truita de patates amb crema de llet, evidentment que no en fan, però podria sortir bé. No seria una truita de patates, evidentment… com la xocolata blanca no és xocolata.
En tot cas, si els cuiners es diuen artistes, en el límit prefereixo les seves obres a les de Piero Manzoni i la seva “Merda d’artista” una llauna de la qual està ara a 30000 € i n’hi ha només 30 grams…
Cordialment,
Prof. Dr. Claudi Mans Teixidó
Director
Departament d’Enginyeria Química
Facultat de Química, Universitat de Barcelona
T. +34 934021289 Fax +34 934021291
Coletilla: La prestigiosa Universidad de Barcelona concede un doctorado honoris causa a un cocinero y el Dr. Claudi Mans que realiza en público la propuesta en el paraninfo de la referida Universidad, reconoce que jamás ha puesto los pies en “El Bulli” ni en ningún restaurante que ostente una sola estrella Michelin. Es como proponer a Don Miguel de Cervantes y no haberse leído ni El Quijote ni un solo libro de caballería. ¿Les queda un ápice de decencia? ¿Dónde?
·
Update: “No he conocido en mi vida a nadie, absolutamente a nadie que me hablase peor del Reina Sofía que a Manolo Borja-Vilell: echaba pestes”.
Sigue en Artículos.
·
“Bilingüe”, en Epónimos.
