Saltar a Comentarios

El señor Monje, Via Veneto “of course”, da de comer con modos cardenalicios que incluyen aparcacoches y una decoración de atrezzo, ramplona, que convoca al “todo Barcelona” y a lo que queda del más allá. Antes colocaban un cojín de velludo carmesí a los pies de los comensales y en las cartas de las damas no figuraban los precios. Ahora el señor Monje se ha modernizado y ha descubierto Internet. Un gran hallazgo. Aunque con un poco de retraso. Cuelga el menú de fin de año… pero del año 2006. Es lo que tienen los clásicos.
Un prodigio de literatura tal tratado de termodinámica. En la posguerra barcelonesa, los restaurantes postineros colocaban en las terrazas unos estratégicos setos para que los transeúntes, victimas de endémica hambre no vieran a los comensales zamparse las viandas ante sus propios ojos. El señor Monje coloca el biombo de la exquisitez en su página web para obviarlo de la mirada indiscreta de los mileuristas. Resultaría a todas luces una ordinariez hablar de dinero. Es una falta que nunca cometen los caballeros ni quienes les dan de comer. La cena de fin de año de Vía Veneto, sencillamente no tuvo precio. Igual que la prensa gratuita.

·

Al fin y al cabo…

“Viernes 31 de diciembre, 1976.

(…) Y después de cenar, me senté debajo del “Chino de rojo” de Goya. Kitty tiene ese cuadro tan famoso, ahí en su casa, es increíble (….) Y la comida en casa de Kitty era como siempre a base de congelados. Al principio piensas que a estos ricos no se les ocurre nada mejor porque han estado yendo a cenas benéficas, pero ellos también van a La Hremouille, donde sí comen bien. Tendrían que notar la diferencia. Y había seis criados sirviendo la comida de lata.
Justo después de medianoche, casi todo el mundo estaban cogiendo los abrigos, tenían prisa por irse a otra fiesta” [Andy Warhol. “Diarios” 2º edición, noviembre 2007. Compactos Anagrama, pags 43-44].

·

Acuse de recibo

Sr. Trallero
Dice Vd. que en Madrid no hacen ni caso de esta manifestación [1 de diciembre] , cosa que ya sabemos que es así, pero lo malo para Vd. es que esto también le pasa a Vd. en el periódico, ya que la mayoría de lectores al ver su nombre “pasan” de Vd. y van a otros comentaristas mas importantes e inteligentes que afortunadamente tiene el periódico.
Creo que para triunfar como articulista le recomiendo que se traslade a Madrid, pues allí criticando tal como hace muy bien a los políticos, a TV3 y a los Catalanes en general Vd. tendría un éxito rotundo y además su salud mejoraría, ya que el anticatalanismo es una enfermedad que cuesta curarla.
Atentamente

Francesc Casajuana
Sabadell

·

Benvolgut senyor:

Sembla que aquella ja llunyana manifestació del 1-D no va ser tan inútil com molts pretenen, doncs pci que es veu, encara dona bastant rendiment i profit, si no a Madrid, com vosté assegura, però si a certs periodistes curts de idees que pugum resultar interessants per als lectors. A vostè, sense anar més lluny, li aniria millor fer totxos. Pel que dedueixo del seu Runrún del 10/12, ens titlla d’imbécils als que varem anar a la dita manifestació. Doncs va errat. No en som d’imbècils i sabiem molt bé qué ens havia dut allì. Hi erem per reclamar el dret que ens correspon a decidir d’una vegada i per sempre tot alló que concerneix única i exclusivament a Catalunya. I que amb Espanya no volem ni conlievancias ni puntes de punyeta. Tant ens fa el que diguin don Ortega y Gaset o donya Constitució. Qué preferim estar sols que tan mal acompanyats.
Es clar què de tot aixo vostè no se’n entera embadalit com está contemplant com creix el ficus del seu saló i per aquest motiu no ha estat capaç de captar-ne el missatge.
També m’inclino a pensar que a vostè sí que li resulta un engorro conviure, no amb catalans emprenyats, frase que de tan gastada ja no té cap grácia, si no amb catalans farts de que Espanya ens prengui sempre pci pito del sereno. I per aquest motiu vam sortir al carrer a dir que ja ni ha prou. No lii calia, Sr. Trallero, escriure un article tan llarg per no dir res. Emprant la dita d’un filòsof de la GreciaAntiga dirigint-se aun altre massa ampul•lós, afegiré -que “veig en el seu discurs un riu de paraules peró ni una gota d’enteniment”.
I, apa, segueixi mirant el ficus i no s’enrabï tant amb aquella manifestació, que com vostè sembla saber tant bé, allá al quilòmetre zero, no els ha fet ni fred ni calor. En canvi, a nosaltres les que ells munten amb pancartes que exhibeixen penes com am “España no se mereze este gobierno” ens fan riure molt. I aquella altra en la que un manifestant en plena exitació reivindicativa de no sé què, Ii va saltar una dent de la boca, va ser d’infart. Vostè creu que el nivell cultural d’allá és més bo que el d’aquí? El meu nét de nou anys mai escriuria “merece” amb zeta.
Estigui bonet, don Manuel.

Rosa Jorda
C/Lincoln nº 9, 2º 1ª
Barcelona

·

“Cap al final del dia de cap d’any, és a dir, cap al final del dia d’ahir, una mala notícia. O potser bona, segons es miri. Trallero ha estrenat blog. Trallero és d’aquest tipus de gent que es fa dir periodista, o potser ni això, que te’ls trobes, posem per cas, en acabar la manifestació del 18 de febrer del 2006 a l’Ideal i li preguntes què li ha semblat tot plegat i et diu que a ell no el busquin en aquests tipus de coses. A la primera entrada del seu blog, després d’una cita de Pla, en què l’empordanès afirma haver-se quedat tot el dia al llit, fa saber que ell (Trallero) deu haver estat l’únic català que no ha passat el cap d’any a Nova York. Quina gràcia! Quina gràcia si no fos que Trallero no en té res de català, llevat del fet que segurament va néixer a Catalunya. Però Trallero és espanyol, la seva ànima és profundament espanyola i escriu en espanyol i publica a L.V., que no cal dir de quin peu calça. És un personatge que pretén fer-se el graciós i té la gràcia al cul i la burla a tot el que soni a català és la seva única estratègia. Sense arguments, tan sols la seva bilis fastigosa, l’antipàtries, però de pàtria espanyola, afirma que va néixer a Barcelona i que ho va fer ja autodeterminat (això, com se sap, només ho pot dir un espanyol) i que creu en el periodisme perquè pitjor fóra haver de treballar. És a dir, a més d’espanyol, esquenadret, gandul i paràsit. Naturalment és dels que va apostar per Cs (Ciutadans). Aquest personatget diu que no tornarà mai més a Semon, com si això fos rellevant. I mira, potser sí que el fet que hagi estrenat blog serà, al capdavall, una bona notícia. Es nota la simpatia que li tinc, no?”

Fuente: Miquel Colomer, “Trallero”

·

Update: Continúa en Epónimos.

5 comentarios

Archivado bajo General

Etiquetas: Acuse de recibo, Epónimos